canvi d'adreça

El pensament més inquietant en una gran ciutat és saber que on habites només és un espai temporal.
El llit, els llençols, tot ho has de poder ficar en una maleta, una capsa, un petit espai per tal de que la mudança no sigui massa costosa ni pesada.
A mi el que més m’intranquil·litza és que per fi m'arribi una carta de les d'abans, amb un paper de tacte matisat, una lletra de color blau amb correccions, on els espais no segueixen una simetria absoluta, on cada lletra és única, i no ser-hi a l'altre banda de la bústia.
Si visqués en una petita ciutat, en un poble, una vila o un lloc humanitzat, probablement no em canviaria pas de lloc de viure, no hi tindria necessitat. I en tot cas, el meu estimat carter, que m'agrada imaginar-me'l estimada, sabria on trobar-me o a qui donar el tresor anhelat per tal de que m'arribés.