La blava habitació on els somnis no es realitzen.
Quantes vegades la negació de l'ésser humà m'ha donat l'essència de mi mateixa?.
Aquesta vegada, amb les maletes a mig fer, parteixo cap a una incertesa que espanta els egos mal entesos i la prepotència encoratjadora d'una raça, la inhumana.
Ja mai més tornaré a ésser la princesa dels somriures eterns, no hi ha cap motiu que em permeti tenir a l'armari vestits teixits amb núvols de sucre, ni sabates màgiques.
He deixat enrera tots el contes de fades, les carícies d'amants desitjats i les corones fabricades amb cura.
Ara sóc només la pell d'una dona que no es vol tornar a perdre.
dilluns, 9 de juny del 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)