Antics amors

I la ciutat s'encen. Els abrics surten en bandades de colors quan el fred comença a glassar les faroles.
La dança de colors de tardor pels carrers de la ciutat és tot un espectacle. Predominan els negres, sempre regis i a la moda, però definitivament l'opera "dos desencontros" és un frenètic ball en el que les mirades es creuen, els osmrriures es reten i el pas s'alleugera.

Em pregunto si el fum que surt del procés de contacte entre l'aire fred i les bombetes calentes seria el mateix que podria sortir dels cosos continguts en els abrics.

que opinas?

Grip M: la pendemia segueix creixent

I no ets lúnica, aquí queda aquesta entrada compartida des del blog de la Carmeta

ATENCIÓ: Tinc la grip M

Em mossego les ungles a diari. Bec a morro d'ampolles on han begut els amics. Tot i que em rento les mans moltes vegades al dia, no vigilo gaire què toco quan sóc al carrer. Desconec la majoria dels consells per no acabar sota la xarxa de l'epidèmia, i no faig cas dels hipocondríacs que la veuen a tot arreu. Tot i així, la Grip A no em fa patir ni tossir...

Taral·larejo les seves melodies al carrer, a l'autobús i al metro. Canto amb amigues les tornades dels seus temes més enganxosos, ja sigui al bell mig de la Rambla del Raval, com al Desert del Sàhara. Em transformo quan sóc davant l'escenari, i la música en directe em fa saltar i cridar fins que se m'esgota la veu. Em confonc quan el Bernat em diu que t'ha vist per Barcelona, i t'adverteixo que només em facis cas els dies senars. Em queixo perquè és nit freda per ser abril, i em recorden que som a l'octubre; deu ser la corbata llarga i estampada amb colors crus, que m'ofega i no em deixa posar seny. Omplo les llibretes amb mots i gargots dissenyant un pla quinquennal, amb la intenció de trobar-te per l'Eixample i fer un menú a un bar qualsevol. Provo d'encaixar en escenes boniques, afrontant la vida mirant-la a la cara, sabent que avui entre els caps no hi haurà mirades de complicitat. No sé què hauria passat si hagués nascut a Roma fa més de dos mil anys, perquè vaig néixer a Catalunya, fa vint-i-cinc i escaig, però segurament no m'haurien encomanat una grip de qui ningú m'havia advertit: la grip M (Manel).

pasadís

Concloure la situació climàtica, desertitzar l'esperança, triturar un munt de pasos que resegueixen les linees blanques pintades a terra.

No comprenc les paraules que perforen el meu inconcient. Sóc la màquina en la que la gent descarrega dubtes.

Em fa mal escoltar les veus greus, el gemecs aterradors, els xiuxiueig de les cordes vocals a través de l'ignorancia.