Rondino.
Les matinades son espeses, recrean els camins de la ment. Les fulles dels arbres dancen un ball mortuori sota la fredor del Sol.
Les neurosis resisteixen, són com bacteries integrades sota la pell blavenca del cadàver.
No puc resistir el soroll de la seva veu taladranme els tímpans, segueixo rondinant en el silenci aterrador de la solitud.
dijous, 20 de novembre del 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)