De vegades en els vagons hiperplens de les línies coloristes del metro, aixeques la mirada i et trobes els ulls d'algú que no coneixes, que t'intriga.
D'altres simplement ets tu el descobert i desvies la mirada. Claves la teva concentració en un diari, un llibre o qualsevol cosa que t'ajudi a seguir no formant part dels cossos que t'envolten, arreplegat sobre un mateix. Així m'he descobert jo tornant a casa aquesta nit.
Capficada en la lectura que duia entre mans, no prou concentrada com per passar-me la parada però prou com per no adonar-me'n del que succeïa al meu voltant.
Tot i així, la nit al metro sempre intenta desconcertar-te i uns skaters m'han tirangulat amb la seva conversa eixerida en anglès.
És tot just en aquests moments quan el teu cervell pensa les dues opcions lògiques de la nostra cultura civilitzada...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada