Barcelona

Primeres reflexions des d'una Barcelona plena de paranys. Aquests galimaties de la ment, en que caiem directa i indirectament tornant-nos simplement pols per desaparèixer sota les petjades de tants altres abans que nosaltres.

Miro per la finestra i em trobo de nassos amb els edificis modernistes que expulsen pol·lució per totes les seves glàndules.

Lleis cíviques que no deixen de arribar-me a les orelles per tal de preguntar-me, tinc vida?. Més enllà de falses nostàlgies d’infantesa em comprometo a no pensar més en el civisme que vagi més lluny de la meva pròpia ciutat, el meu barri, el meu univers que és el meu jo.